ROMA

VERSIÓN ESPAÑOL - VERSION INGLES

Des de la fundació en època arcaica (segles VIII-VII a.C.) i fins al segle XIX, la ciutat de Roma a estat el referent per a l’excel·lència urbana europea. Una circumstància que hem d’atribuir al paper que va jugar al llarg de més de vint segles com a centre absolut del poder a l’Imperi Romà i a la seva posterior perpetuació en època medieval i moderna com a seu i cap de l’Església Catòlica.

Gràcies a les restes i evidències arqueològiques que s’han conservat dels diferents períodes històrics, la ciutat és un laboratori extraordinari per a estudiar les formes de representació desenvolupades per les diferents formacions estatals que s’han succeït en el govern de la ciutat. Les excavacions realitzades per la URV al turó del Palatí, han estat el punt de partida per estudiar la manera en que el palau del sobirà, en aquest cas el dels antics emperadors romans al Palatí, va acabar convertint-se en l’epicentre de la ciutat antiga.

L’anàlisi de la documentació arqueològica dels períodes posteriors mostra la transferència de les funcions del Palatí, primer al palau papal de Letrà i després al Vaticà. En aquest sentit, l’estudi abordat des del SETOPANT dels dibuixos arqueològics dels arquitectes romans des del Renaixement fins als nostres dies., ens ha de permetre estudiar com es va produir el desplaçament de la seu del poder en la topografia històrica de la ciutat. L’estudi del dibuix arqueològic permetrà endinsar-nos en la construcció de la ciutat papal.

Les vies que van servir d’escenari a les cerimònies imperials van acabar acollint les processons dels papes entre les grans basíliques romanes. En un procés de més de mil anys, molts carrers van desaparèixer i altres de nous van ser oberts. En definitiva Roma ens permet desenvolupar un fil argumental complex en torn a l’evolució de l’espai urbà de la Ciutat Històrica europea que té l’arqueologia urbana com a fil conductor.